martes, septiembre 11, 2007

Avui



Avui, a la Mare Terra, és festa. Segurament, i perquè ells ho volen així, el cel serà d'un blau lluminós, i les banderes, tan grogues i rojes, omplirant los carrers i tots els balcons i els finestrols. Avui és un gran dia. Un dia on el goig de ser catalans es barreja amb els odis, la repressió i la intolerància. Que per això som catalans, cony. Per ser els millors, els més llestos, els menys humils, els més oberts. I atenció al que estem commemorant. Qué es la millor part de la història. ( Amb modificacions sui generis incloses, és clar, que nosaltres sempre hem de ser els màrtirs. )

Oberts. Tant oberts que volem fotre a tots aquells que no pensen com nosaltres. Que no volen la independència. Que no volen ser lliures. Que no volen ésser un país.

-Per això i només per això, ens han convidat a la Fira del Llibre a Franckfurt. Allà demostrarem al món que som una nació, amb els nostres escriptors (Arxiconeguts, escolti), i amb el nostre esperit comú.-
Els farem aprendre Els Segadors, i ballarem Sardanes.

Visca el nacionalsocialisme català! Visca!






I com m'els estimo tant, als nacionalistes de la Mare Terra, he decidit que escullo la Diada para empadronarme en los Madriles. Y acabo en la Lengua del Imperio. Porque sé que les jode que la hablemos los que seguimos sintiéndonos catalanes y no pensamos como ellos.

Desvergonzados, vendidos, chaqueteros, hipócritas y Judas.





Y a otro perro con ese hueso. El de Cataluuuuuuuunya triomfant....






Fmdo.


Una catalana en el exilio.

PD. Para los que no están muy puestos en el tema, sólo aclarar que eso que ellos llaman La mayor lucha llevada a cabo por los catalanes, no fue una guerra declarada entre España y Cataluña, como en el colegio ( al menos a mí, y a otros tantos de mi generación ) nos hicieron creer, para así sembrar el odio hacia el resto del país. Fue una guerra por la sucesión del trono. Entre Borbones, y Austrias. Los Catalanes, escogieron al candidato equivocado. Y perdieron. Y les dieron pal pelo, por supuesto. Pero es que la vida es así de injusta. Y no una conspiración para acabar erradicándolos del planeta.



PD 2. Convencidísima ando, de que este post no tendrá comentarios de ningún tipo. :)